Vídeo. L'evolució

Aquí podeu veure el nostre vídeo, on parlem sobre l'evolució, les teories que hi ha hagut al llarg del temps, les proves per demostrar-la...

Teràpia gènica per curar la SIDA del tot

Tot i que s’ha aconseguit que la sida, una malaltia que matava, passi a ser crònica, amb un bon control i tractament, cada cop s’està més a prop d’aconseguir curar totalment el malalt fent que no quedi ni rastre del virus al seu cos. El cas que va convertir en realista aquest objectiu va ser el pacient de Berlín, un malalt de leucèmia i també infectat pel virus que després de ser tractat de càncer va resultar que havia eliminat tot el VIH.
A Barcelona, des d’IrsiCaixa, s’investiga en diferents línies per reproduir en altres malalts les condicions que van fer que el pacient berlinès es curés i que d’altres estiguin protegits de forma natural. Ara aquest centre forma part d’un nou consorci en què també participa el CSIC i dues empreses -Karuna Good Cell Technologies i Praxis Pharmaceutical-, i que compta amb el suport de l’Obra Social La Caixa. L’objectiu és unir forces per desenvolupar un tipus de teràpia gènica que permeti induir la mutació genètica de la qual era portador el pacient de Berlín. Es tracta d’una rara alteració d’algunes cèl·lules de la sang que afecta un 1% de població europea i que tenen en comú els pacients resistents al virus. Aquesta alteració fa que, malgrat estar exposats no s’infectin, explica Xavier Martínez-Picado, investigador ICREA i responsable del projecte d’IrsiCaixa.
Els investigadors desenvoluparan unes pinces moleculars que permetran alterar l’ADN dels malalts. Permetran inactivar el gen que produeix la proteïna CCR5-Delta32, una proteïna que es troba a la superfície de les cèl·lules del sistema immunitari que el virus utilitza com a porta d’entrada. Aquestes pinces moleculars “buscarien els limfòcits T CD4 (són els que infecta el virus) i inactivarien el gen”, explica Martínez-Picado. Després, caldria extreure i identificar les cèl·lules modificades i implantar-les de nou amb la idea de potenciar en el pacient aquesta renovació cel·lular. “Com que el virus mata les que aconsegueix infectar, i les noves no les podria infectar, acabarien substituint-les totes per selecció natural”, explica Martínez-Picado.

Kahoot

Aquí teniu un enllaç on podeu posar a prova el que heu après a través d'un petit joc.

https://play.kahoot.it/#/?quizId=c14f5b14-c06f-4c2a-b775-9a24aa992fa3

Proves d'evolució

La biologia d’avui no es pot entendre sense tenir en compte la teoria de l’evolució. L’esdeveniment de l’evolució és molt difícil  d’observar directament ja que és un procés molt llarg, però tots els organismes vius presenten trets evolutius que la demostren. 

Així podem trobar diferents tipus de proves:

Proves paleontològiques

Es basa amb l'estudi dels fòssils. Es veuen tres característiques:

1. Complexitat creixent--> El registre fòssil a mida que anem a èpoques més modernes els registres són majors, hi ha més fòssils.En canvi, els registres més antics són menors, ja sigui perquè estan més soterrats, s'han destruït... Els primers organismes que van aparèixer van ser els procariotes unicel·lulars, en segon lloc els eucariotes unicel·lulars i en tercer lloc eucariotes pluricel·lulars. D'aquests últims, primer les cèl·lules vegetals i després les cèl·lules animals.
2. Diversitat creixent--> Veurem que el registre fòssil quan estem més a la època moderna el nombre d'espècies augmenta.
3. Formes intermèdies--> Organismes que presenten característiques d'espècies que actualment són molt diferents. Ex: L'Archaeopertryx tenia característiques dels rèptils (dents i cua) i característiques d'ocell (ales, plomes). Aquest fòssil era l'ancestre comú, d'aquestes dues espècies que avui en dia està completament separades i cooexisteixen en un medi. Avui en dia hi ha alguna forma intermèdia que s'anomena fòssil vivent, és l'ornitorrinc, un animal marí, té pél, glàndules mamàries i té un bec i està fet per les membranes d'un ocell.

Proves embriològiques

Es basen en l'estudi comparatiu de diferents embrions de diferents éssers vius.

Els primers estadis de desenvolupament es veuen embrions similars perquè hi ha ancestre comú, a mida que anem desenvolupant-nos anem adquirint les nostres característiques; però la similitud dels primers dies es veu que hi ha un ancestre comú. 

Quant més gran és el parentiu entre les espècies més llarg és el periode on el desenvolupament embrionari presenta caràcters afins.

Taula: Estudi de primers estadis de desenvolupament cap al desenvolupament complet.

Proves anatòmiques

Es basen en l'anatomia comparada. Es compara l'estructura, morfologia d'organismes de diferents espècies.

Des de punt de vista evolutiu hi ha tres tipus d'origens evolutius:

1. Òrgans homòlegs
   Tenen la mateixa estructurai el mateix origen embriològic. És a dir, els òrgans que comparem dels diferents organismes tots tindran el mateix origen embriologic.
2. Òrgans anàlegs
   Tenen estructures diferents, diferent origen embriològic però funcions iguals. Ha hagut una convergència evolutiva cap a la mateixa funció.
3. Òrgans vestigials o rudimentaris                                                                             Avui en dia no tenen cap tipus d'utilitat ni funció. Són restes evolutives dels nostres avantpassats. No els utilitzem i per això s'han anat perdent; un exemple seria els queixals del seny.

Proves Bioquímiques

Es basen en la comparació de diferents molècules bioquímiques i diferents processos bioquímics d'organismes de diferent espècie.

Ex: ADN, ARN, la sang

Si les espècies que comparem evolutivament són properes seran molt iguals, si comparem espècies de fa milions d'anys, aquestes mostraran moltes diferències.

Proves biogeogràfiques

Orgnanismes que viuen en una mateixa zona geogràfica tenen tendència a evolucionar de la mateixa manera.

Organismes que viuen en lloc completament diferents tendeixen a evolucionar de manera diferent.

La selecció artificial i la selecció natural

      -La selecció artificial és la cria intecionada de certs trets fenotípics o combinació de trets sobre d'altres. El terme va ser definit per en Charles Darwin en contrast al procés de la selecció natural, en el que la capacitat de propagar-se els trets depèn a les millores de la supervivència degudes a l'adaptació a l'hàbitat de l'organisme. La selecció artificial que produeix un empitjorament de l'espècie des del punt de vista humà és anomenada selecció negativa.El terme va ser originàriament encunyat per en Charles Darwin per il·lustrar la seva proposta d'un model més ample de la selecció natural. Es va adonar que diversos animals i plantes domesticades tenien propietats especials que varen ser desenvolupades intencionadament per potenciant la cria dels individus amb característiques desitjables i desestimant els individus que les tenien menys desitjables.

       
       -La selecció natural és el procés gradual no aleatori pel qual els patrons biològics esdevenen més o menys comuns dins d'una població com a funció de la reproducció diferencial dels seus progenitors. Charles Darwin va popularitzar aquest terme amb un intent de comparar-lo amb la selecció artificial, o cria selectiva.Segons Charles Darwin, en qualsevol població els individus són diferents entre si. Els individus d'una població tenen un conjunt de caràcters hereditaris. Els individus contribueixen a la següent generació de la població mitjançant l'eficiència biològica. Així doncs, la selecció natural opera sobre aquest conjunt de caràcters. Els individus més ben adaptats al seu ambient tindran una major descendència, i aquell caràcter tendirà a fer-se més freqüent a cada generació. Els individus que han tingut certes variants dels seus trets característics, influenciats pel seu entorn, poden sobreviure i reproduir-se més que no pas els individus que hagin tingut menys èxit. D'aquesta manera, la població evoluciona.

         
    -La diferència entre les seleccions artificial i natural se centra en l'ambient que exerceix la pressió evolutiva. En essència, en la selecció artificial, està definida en part per la capacitat d'exhibir característiques seleccionables pels humans. Així doncs, com que ja sigui intencionadament o no, l'home exerceix una selecció de les seves característiques, la distribució dels seus trets canviarà.

Tot seguit, us adjuntem un vídeo sobre les diferències entre les dues seleccions, la natural i l'artificial:

Tipos de mecanismos de especiación.

Especiación alopátrica:

Es la especiación que se produce por aislamiento geográfico. Ocurre cuando una barrera geográfica impide que los individuos de distintas poblaciones puedan cruzarse.

Especiación por mutaciones cromosómicas:

Se genera como consecuencia de cambios en los cromosomas. Se ha presentado en algunas plantas. Sucede cuando se producen fallas en la meiosis que hacen que varíe el número de cromosomas. Esto hace que cambie la morfología del individuo e impide los cruzamientos con miembros de la especie original, por lo que puede aparecer una nueva especie.

Especiación simpátrica:

Es la es especiación que ocurre cuando una especie, pese a ocupar un mismo territorio geográfico, se diversifica debido a mecanismos que impiden su reproducción, como puede ser la existencia de hábitats diferentes dentro del mismo territorio, diferencias de comportamiento, diferencias en los órganos reproductores, etc.

Especiación parapátrica:

Es la especiación de  poblaciones periféricas o especiación parapátrica, la nueva especie surge en hábitats marginales, habitualmente en los límites de distribución de una población central de mayor tamaño.

Especiación cuántica:

La especiación cuántica, también llamada saltacional, es el proceso por el cual una población pequeña de una especie diverge rápidamente en más de una especie que se halla reproductivamente aislada de la población original.

Especiación: La hipótesis Darwinista.

La teoría más difundida para la comprensión del proceso evolutivo fue elaborada, en origen, por Charles Darwin y Alfred R. Wallace en 1858. La hipótesis darwinista considera que la evolución de los caracteres se debía, básicamente, a la acción de la selección natural y sus puntos básicos son los siguientes:

• Las especies cambian continuamente, con el tiempo unas se extinguen y aparecen otras nuevas.
• Los cambios se producen mediante un proceso continuo y gradual.
• Todas las especies descienden de un antepasado común, por tanto todos los organismos están emparentados
• La evolución o cambio evolutivo es el resultado de un proceso de selección natural.