Proves d'evolució

La biologia d’avui no es pot entendre sense tenir en compte la teoria de l’evolució. L’esdeveniment de l’evolució és molt difícil  d’observar directament ja que és un procés molt llarg, però tots els organismes vius presenten trets evolutius que la demostren. 

Així podem trobar diferents tipus de proves:

Proves paleontològiques

Es basa amb l'estudi dels fòssils. Es veuen tres característiques:

1. Complexitat creixent--> El registre fòssil a mida que anem a èpoques més modernes els registres són majors, hi ha més fòssils.En canvi, els registres més antics són menors, ja sigui perquè estan més soterrats, s'han destruït... Els primers organismes que van aparèixer van ser els procariotes unicel·lulars, en segon lloc els eucariotes unicel·lulars i en tercer lloc eucariotes pluricel·lulars. D'aquests últims, primer les cèl·lules vegetals i després les cèl·lules animals.
2. Diversitat creixent--> Veurem que el registre fòssil quan estem més a la època moderna el nombre d'espècies augmenta.
3. Formes intermèdies--> Organismes que presenten característiques d'espècies que actualment són molt diferents. Ex: L'Archaeopertryx tenia característiques dels rèptils (dents i cua) i característiques d'ocell (ales, plomes). Aquest fòssil era l'ancestre comú, d'aquestes dues espècies que avui en dia està completament separades i cooexisteixen en un medi. Avui en dia hi ha alguna forma intermèdia que s'anomena fòssil vivent, és l'ornitorrinc, un animal marí, té pél, glàndules mamàries i té un bec i està fet per les membranes d'un ocell.

Proves embriològiques

Es basen en l'estudi comparatiu de diferents embrions de diferents éssers vius.

Els primers estadis de desenvolupament es veuen embrions similars perquè hi ha ancestre comú, a mida que anem desenvolupant-nos anem adquirint les nostres característiques; però la similitud dels primers dies es veu que hi ha un ancestre comú. 

Quant més gran és el parentiu entre les espècies més llarg és el periode on el desenvolupament embrionari presenta caràcters afins.

Taula: Estudi de primers estadis de desenvolupament cap al desenvolupament complet.

Proves anatòmiques

Es basen en l'anatomia comparada. Es compara l'estructura, morfologia d'organismes de diferents espècies.

Des de punt de vista evolutiu hi ha tres tipus d'origens evolutius:

1. Òrgans homòlegs
   Tenen la mateixa estructurai el mateix origen embriològic. És a dir, els òrgans que comparem dels diferents organismes tots tindran el mateix origen embriologic.
2. Òrgans anàlegs
   Tenen estructures diferents, diferent origen embriològic però funcions iguals. Ha hagut una convergència evolutiva cap a la mateixa funció.
3. Òrgans vestigials o rudimentaris                                                                             Avui en dia no tenen cap tipus d'utilitat ni funció. Són restes evolutives dels nostres avantpassats. No els utilitzem i per això s'han anat perdent; un exemple seria els queixals del seny.

Proves Bioquímiques

Es basen en la comparació de diferents molècules bioquímiques i diferents processos bioquímics d'organismes de diferent espècie.

Ex: ADN, ARN, la sang

Si les espècies que comparem evolutivament són properes seran molt iguals, si comparem espècies de fa milions d'anys, aquestes mostraran moltes diferències.

Proves biogeogràfiques

Orgnanismes que viuen en una mateixa zona geogràfica tenen tendència a evolucionar de la mateixa manera.

Organismes que viuen en lloc completament diferents tendeixen a evolucionar de manera diferent.