LES VIES D'ADMINISTRACIÓ

Les vies d’administració

Molts cops al prendre medicaments, ens trobem amb el problema de la millor via d’administrar aquests. No pot haver-hi una via concreta ja que molts cops el teixit diana es trobaria molt lluny no?

Doncs la solució a això és administrar els medicaments per una via més directa i segons el teixit diana on volem arribar, usarem una via o una altra.

Tenim diverses vies per administrar aquests fàrmacs. Per exemple tenim:

Una de les més utilitzades és la forma oral, i tal i com el seu nom indica són medicaments que administrem per la boca i que no necessiten de tracte sanitari. El problema d’aquesta via és que l’intestí compta amb molts moviments i amb la intervenció d’aliments que s’hi troben que fan que el medicament no sigui el 100% eficaç. Podem ingerir pastilles, càpsules o comprimits. Podríem parlar d’una altra via utilitzada de forma molt semblant que és la sublingual que són comprimits o líquids que se situen a sota la llengua ja que el seu efecte és més ràpid. El problema pot ser el sabor que poden tenir aquests fàrmacs.

A més a més trobem la via parenteral l’aplicació es realitza lesionant la pell i evita el primer pas hepàtic i els àcids de l’estómac. Requereix, però, la intervenció dels metges. Aquesta via pot ser intravenosa, intramuscular i subcutània.

Tenim també la via instranasal, els medicaments es poden subministrar pels orificis nassals i tenen un efecte força local. Finalment, a la tòpica trobem pomades o cremes per la pell que solen tenir un efecte local excepte si es pot dissoldre amb lípids.

Aquestes són algunes vies d’administració importants però en podem trobar d’altres que també s’utilitzen com ara per exemple la rectal, l’oftalmològica, la inhalatòria i la epidural.

Així doncs, podem veure que avui en dia tenim moltes maneres diferents d’administrar els medicaments perquè el seu efecte sigui més ràpid.

A banda, com a curiositat tenim com a nova línia d'investigació una la qual té per objectiu el desenvolupament de nano transportadors de fàrmacs anti-tumorals capaços de dirigir els citostàtics al focus tumoral.