Teories evolucionistes

Les teories evolucionistes són molt importants a l'hora de conèixer què és l'evolució ja que podem anar recorrent al llarg de les diferents èpoques fins a arribar a la d'avui en dia que introdueix la genètica com a punt molt important. A continuació, us expliquem els científics que han influenciat més en les diferents teories evolucionistes.

Linné: Botànic, científic, metge i zoòleg suec i va establir la nomenclatura binomial. És considerat el pare de la taxonomia. Creia en la fixesa de les espècies o fixisme, és a dir, que creia que les espècies mai canviaven.

Cuvier: Va ser un zoòleg francès que creia en la immutabilitat de les espècies, és a dir, continuava creient que les espècies no canvien i creia que els fòssils eren restes d’organismes.  Segons la seva teoria, unes espècies existeixen tal com van ser creades, mentre que d’altres es van extingir i només
en van quedar els fòssils. Aquest plantejament s’anomena creacionisme. Les
extincions es van atribuir a grans cataclismes en diferents moments de la història
de la Terra (teoria del catastrofisme). Alguns dels seus seguidors van afirmar
que després de cada catàstrofe s’havia produït un nou acte creador (policreacionisme).

Lamarck: naturalista francès, va ser el primer a formular una teoria que tenia en compte la transformació dels organismes.

-La Influència del medi: Els canvis mediambientals provoquen noves necessitats en els organismes.

-Llei De l'ús i del desús: Per adaptar-se al medi modificat, els organismes han de modificar el grau d'ús dels seus òrgans. Un ús continuat d'un òrgan produeix el seu creixement (d'aquí la frase: la funció «crea» l'òrgan). Un desús prolongat provoca la seva disminució.

-Llei dels caràcters adquirits: Les modificacions «creades» pels diferents graus d'utilització dels òrgans es transmeten hereditàriament. Això vol dir que a la llarga els òrgans molt utilitzats es desenvoluparan molt, mentre que els que no s'utilitzin tendiran a desaparèixer.

Darwin: Metge del segle XIX, naturalista britànic que va fer un viatge a les illes Galàpagos per observar la fauna i la flora de les diferents zones.

-Evolució com a tal: Els éssers vius estan canviant contínuament, no han estat creats  recentment ni estan en un perpetu cicle.

-Origen comú: Cada conjunt d'organismes descendeix d'un antecessor comú i el conjunt de tots els éssers vius (plantes, animals, fongs, microorganismes, ...) es remunta a l'únic origen de la vida a la terra.

-Diversificació de les espècie: La gran quantitat d'espècies existent es deu al fet que, d'una mateixa espècie, han sorgit diverses espècies filles per la formació de noves poblacions aïllades geogràficament.

-Gradualisme: L'evolució té lloc mitjançant petits canvis en les poblacions i no de  manera saltada.

-Selecció natural: Els éssers vius estan adaptats al seu entorn perquè en un món on           els recursos són escassos, posseir un caràcter que augmenti l'eficàcia en la seva  explotació dóna més oportunitats per deixar descendència i, si aquest caràcter és heretable, els fills sobreviuran millor.

Neodarwinisme: Són bàsicament les teories de Darwin però el punt clau és que afegeix la genètica.

-La variabilitat de la descendència: Deguda a les recombinacions genètiques que es  produeixen durant la meiosi, a les mutacions

-La selecció natural: Actua eliminant els individus que presenten uns caràcters i mantenint els individus que en presenten d’altres. Per tant, només els gens responsables d’aquests últims són els que passen a la generació següent, i així successivament. La selecció natural determina quins
gens perduraran.
-L’aïllament reproductiu de les poblacions :  Que sigui impossible que s’encreuin individus de la mateixa espècie però de diferents poblacions. Només si les poblacions estan aïllades poden donar lloc a espècies diferents.

Per tant, hem pogut veure que al llarg de la història hi ha hagut diferents punts de vista sobre l'evolució i les seves característiques.


A continuació, us deixem un vídeo on també s'explqiuen les diferents teories relacionades amb l'evolució.